Programació

Distingir un món sencer en un gra d’arena / i un paradís en unaflor de prat, / estatjar l’Infinit a la mà plena / i en una hora abastar l’Eternitat, diu Blake. Volau, mos somnis, volau, / aucells de ma aucelleria, / perdeu-vos en lo cel blau, / ja us vindré a cercar algun dia, promet Verdaguer. L’un observa la menudesa, la quincalla, i hi veu centellejos de grandesa. L’altre ho fa al revés: fita el cel que no s’acaba —ençà i enllà, amunt i avall— i hi veu un rastre humà, una polsinera.

Roger Mas, Xavier Guitó i Maria Cabrera s’obren la clepsa i els diccionaris de dintre i busquen, entre clàssics i no, formes de dir, cantar i tocar les belleses que sotgem, al·lucinats.