Arxius: Activitats

19 de novembre a les 19h

CaixaForum

6€

(17 euros per l’abonament de les quatre funcions)

1 hora de duració

 

Emily Dickinson és una de les veus més singulars i enigmàtiques de la literatura nord-americana. A través d’una lectura crítica i emocional dels seus versos, explorarem com la seva obra construeix un cosmos propi en relació al desig.
Una invitació a descobrir la intensitat d’un desig que, lluny de ser només carnal o romàntic, es desplega com una recerca constant de sentit, llibertat i transcendència.

Text: Míriam Cano
Intèrpret: Laura Aubert
Direcció: Clara Manyós
Escenografia i llums: Joan Griset

 

Míriam Cano. Poeta i escriptora, la seva obra combina lirisme i compromís, amb títols destacats com Cremen cels i Ancoratge. Ha traduït al català una selecció de poemes d’Emily Dickinson (2017). És coodirectora de l’Escola Bloom.

Laura Aubert. Actriu i cantant, és una veu destacada de l’escena teatral catalana. Va cofundar Els Pirates Teatre, una de les primeres companyies de teatre alternatiu de Barcelona. Va ser membre de la primera generació de la Kompanyia del Teatre Lliure. Ha treballat en nombroses series televisives i obres teatrals.

Clara Manyós. Directora, actriu i professora d’actors. Clara Manyós s’ha format en art dramàtic a l’Institut del Teatre i posteriorment s’ha especialitzat en el mètode americà Viewpoints i en Creative Intelligence, entre d’altres.
Recentment ha dirigit projectes com Un ram de margarides, una lectura dramatitzada pel projecte 365 dones l’any al Teatre Nacional de Catalunya.

 

El cicle La veu dels Clàssics: Literatura i desig explorarà els universos literaris de quatre clàssics de la literatura universal a través de tres llenguatges: la música, la narració i la interpretació. Tres maneres d’endinsar-nos en l’obra de grans autors i en alguns dels seus textos centrals a l’entorn del desig.

20 de novembre a les 19h

Sant Felip Neri

Gratuït amb reserva prèvia

1 hora de duració

 

Més enllà de les paraules, Ausiàs March, el poeta del desig pren vida en aquest concert-recital amb música en directe i una lectura poderosa que revela la modernitat radical dels seus versos. Una vetllada on paraula i música es combinen per mostrar-nos March com no l’hem sentit mai.

Aquella carn on el meu esperit volgué entrar és la trobada d’un gran actor, un dramaturg i una cantant: Lluís Homar, Albert Roig i Sandra Monfort. La direcció de text d’Albert Roig proposa un March inèdit: els poemes dits com un monòleg dramàtic i apassionat, on el desig s’encarna en la paraula i hi batega també la ira, la culpa i la pulsió desesperada del suïcida. La direcció musical de Sandra Monfort aporta el contrast vital i la veu de la dona, que travessa i reinterpreta l’univers del poeta. Homar, amb la seva presència i dicció inconfusible, en fa carn.

 

Intèrpret: Lluís Homar
Direcció musical: Sandra Monfort
Text: Ausiàs March
Direcció de text: Albert Roig
Producció: Institució de les Lletres Catalanes i Festival Clàssics

 

Lluís Homar. Actor i director amb una llarga trajectòria al teatre, cinema i televisió, és una figura referent de l’escena cultural catalana i espanyola. Ha participat en nombrosos espectacles teatrals, especialment al Teatre Lliure de Barcelona, del qual va ser cofundador el 1976, i director artístic entre el 1992 i el 1998.

Sandra Monfort. Cantant valenciana i membre del trio musical Marala. El 2020, Marala va llançar el seu primer disc, A trenc d’alba, guardonat amb un Premi Ovidi Montllor i un Enderrock Balear. L’any següent, Monfort publicà el seu primer treball en solitari, Niño reptil ángel (2021), que li va valdre dos Premis Carles Santos. El 2023 edità La Mona, el seu àlbum més recent, on combina tradició i música contemporània.

Albert Roig. Poeta, assagista, dramaturg, traductor i professor de l’Institut del Teatre de Barcelona. Entre d’altres, ha publicat els llibres de poemes Córrer la taronja, 1979-2001, A l’encesa, La tempesta… Ha traduït autors com ara W. B. Yeats.

26 de novembre a les 19h

CaixaForum

6€

(17 euros per l’abonament de les quatre funcions)

1 hora de duració

 

Considerat un dels escriptors més grans de la literatura universal, Shakespeare ens parla sense embuts del desig i de l’amor. Descobrirem el seu univers literari a través dels seus sonets, una obra intensa i fascinant que explora el desig en totes les seves formes: l’amor apassionat, la bellesa, la gelosia… Donarem vida a aquests versos immortals tot descobrint com la veu del poeta continua ressonant amb força.

Un acte en el marc del Cicle d’espectacles literaris al CaixaForum

 

Intèrpret: Júlia Truyol
Text: Jordi Fité
Música: Jeremy Nastasi
Direcció: Clara Manyós
Escenografia i llums: Joan Griset

 

Júlia Truyol. Actriu i productora teatral mallorquina amb una trajectòria sòlida als escenaris catalans. És cofundadora de la companyia teatral La Calòrica.

Jordi Fité. Traductor, actor i director de teatre català. Ha publicat algunes traduccions, tant de teatre com de poesia i també novel·la.

Jeremy Nastasi. Guitarrista clàssic, reconegut per la seva precisió tècnica i sensibilitat interpretativa en la música antiga, amb presència en festivals internacionals.

Clara Manyós. Directora, actriu i professora d’actors. Clara Manyós s’ha format en art dramàtic a l’Institut del Teatre i posteriorment s’ha especialitzat en el mètode americà Viewpoints i en Creative Intelligence, entre d’altres.
Recentment ha dirigit projectes com Un ram de margarides, una lectura dramatitzada pel projecte 365 dones l’any al Teatre Nacional de Catalunya.

 

El cicle La veu dels Clàssics: Literatura i desig, explorarà els universos literaris de quatre clàssics de la literatura universal a través de tres llenguatges: la música, la narració i la interpretació. Tres maneres d’endinsar-nos en l’obra de grans autors i en alguns dels seus textos centrals a propòsit del desig.

26 de novembre a les 19h

CCCB

15€

1 hora de duració

 

Alguna cosa en el discurs sobre la libido femenina no encaixa. Al llarg de la història, hi ha hagut dos grans relats irreconciliables sobre el desig femení; un diu que les dones són bèsties sexualment insaciables; l’altre, en canvi, el del figaflorisme, ens vol convèncer que el desig femení és dèbil o fins i tot inexistent. ¿Què hi ha de deliri i què hi ha de veritat? Carlota Gurt es proposa investigar-ho en una aproximació rigorosa, però també insolent, personal i divertida, per esbossar una teoria sobre la realitat i els mites al voltant de la libido femenina. Per fer-ho se servirà de de tota mena de materials, des de fragments d’autors clàssics fins a la Bíblia o el darwinisme, des d’estudis científics (i no tan científics) fins a vivències de primera mà, en aquest monòleg conferenciat inclassificable en el que tot hi cap: frustracions personals, projeccions literàries masculines, periodistes culturals, Maria Bonaparte i Mahoma, Freud i bicicletes, Safo, inquisidors dominics i pastilles anticonceptives.

 

Intèrpret i text: Carlota Gurt
Producció: Festival Clàssics i Dansàneu

 

Carlota Gurt. Traductora i escriptora catalana. El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull Cavalcarem tota la nit.

27 de novembre a les 19h

CCCB

15€

1 hora de duració

 

Medea ha abandonat la seva terra natal per seguir Jàson; quan ell la rebutja per casar-se amb la filla del rei Creont, Medea es lliura a una violència venjativa que no té igual en la història del teatre. Una reflexió brutal sobre l’amor, l’odi, i la força dels vincles. Partint del text d’Eurípides, portem a l’escenari una Medea a dues veus entrellaçades per la paraula i el cant, dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per Sílvia Bel i Neus Borrell.

MEDEA
d’Eurípides

Traducció de Jaume Almirall
Adaptació de Sílvia Bel i Raül Garrigasait per al Festival Clàssics.
Amb textos de Perejaume i Dolors Miquel
Direcció: Josep Maria Mestres
Disseny de llums: Ignasi Camprodon
Intèrprets: Sílvia Bel i Neus Borrell

 

2 de desembre a les 19h

Palau de la Música Catalana

15€

1 hora de duració

 

Un diari escrit al llarg de tota una vida per una de les veus més singulars del segle XX.

Els diaris d’Anaïs Nin són un viatge a la profunditat del desig, la força d’unes confessions que continuen sorprenent-nos. La seva escriptura, íntima i desbordant, esdevé un mirall de la passió, de la llibertat i de les contradiccions que ens habiten. En aquesta lectura dramatitzada dirigida per Paula Errando, la veu d’Elisabet Casanovas donarà vida a les paraules de Nin. Adaptació del text per Mireia Calafell.

 

Un refugi, una cuirassa. L’espai per a la confessió de tot, també del tabú. La lluita més íntima de qui es dedica a l’escriptura. Un arxiu per la memòria i el tacte. L’últim reducte per a la veritat. Allò que cal amagar i protegir. El resultat de secrets i mentides. L’autèntic rival dels amants. Tot això és per Anaïs Nin el diari que va començar amb dotze anys i no va acabar fins quatre dècades després.
Incest recull els textos creats entre l’any 1932 i 1934, és a dir, les experiències i reflexions de la trentena recent estrenada d’una escriptora radical que escrivia –i vivia– el desig com ningú, però no només. Nin, mentre era casada amb Hugh, va tenir relacions amb l’escriptor Henry Miller i amb la seva parella, June. També amb els dos psicoanalistes amb qui feia teràpia: primer Allendy, després Rank. I amb molts homes i dones d’un entorn bohemi i culte, com ara Artaud. Afers i aventures que l’obliguen a la mentida i, alhora, la duen a la literatura: no pot deixar d’escriure’s, no pot, de cap manera, abandonar el diari.
Nin té set i és insaciable, tal com diu ella mateixa. Al centre de la set i d’aquest buscar que mai no se satisfà, hi ha l’incest amb el seu pare, que aquí explica en detall, entre l’erotisme, la incomoditat i una violència sofisticada. Mostra així fins a quin punt aquesta relació travessa la seva vida i el seu cos, però també la seva obra.
Incest és, en última instància, el mirall que reflecteix una Nin més complexa que aquella que ens arriba sense haver-la llegit: és molt més que una dona oberta que diu el desig. És, sobretot, una escriptora ferida.

 

Intèrpret: Elisabet Casanovas, Francesc Garrido
Adaptació: Mireia Calafell
Traducció dels textos: Ferran Ràfols Gesa
Text: Diaris, d’Anaïs Nin. Copyright © 2025 The Anaïs Nin Foundation. Tots els drets reservats.
Direcció: Paula Errando
Producció: Festival Clàssics, Temporada Alta
Agraïments: Ester Guntín, Gerard Argemí i Olivia Baes.

 

Elisabet Casanovas. Actriu catalana amb una destacada carrera al teatre, televisió i cinema, coneguda pel seu paper a la sèrie Merlí o Drama. Ha treballat en obres de teatre com ara La Tendresa i La senyora Florentina i el seu amor Homer.
Mireia Calafell. Poeta, escriptora i productora cultural catalana. Alguns dels seus poemes formen part d’antologies publicades a l’Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya.
Paula Errando.Paula Errando és directora d’escena i dramaturgista. Compta amb una llarga trajectòria en el món del teatre, on ha treballat com a actriu, ajudant de direcció i directora. En la seva carrera com a directora, destaca el seu compromís per respectar la paraula de l’autor.

 

Amb la col·laboració:

 

 

5 de desembre a les 19h

La Model

15€

1 hora de duració

Entrada pel carrer Entença, 155 

Wilde escriu aquesta carta al seu amant des de la presó, on compleix condemna per «indecència greu». Una carta escrita des de la foscor, des del desterrament i el dolor, però plena de llum. A De profundis, Oscar Wilde converteix el desig en confessió, l’amor en ferida i la paraula en redempció tot explicant la seva història. En aquesta lectura dramatitzada dirigida per Xavier Albertí amb adaptació del text de Yannick Garcia, David Verdaguer posarà veu a un dels escrits més colpidors de Wilde.

 

Intèrpret: David Verdaguer
Adaptació: Yannick Garcia
Text: Oscar Wilde
Direcció: Xavier Albertí
Traducció: Eloi Busquets
Producció: Festival Clàssics i Temporada Alta

 

David Verdaguer. Actor català amb una destacada trajectòria al teatre, cinema i televisió, conegut per la seva participació a Saben aquell i Terra ferma, papers reconeguts amb el Gaudí a millor actor.

Yannick Garcia. Escriptor, intèrpret, traductor i corrector editorial català. Alguns poemes seus han estat musicats per cantautors. Va guanyar el Premi Documenta 2013 amb el conjunt de relats La nostra vida vertical.

Xavier Albertí. Director d’escena, actor, gestor teatral, compositor. Entre d’altres, ha estat director artístic del Festival Grec, del Teatre Nacional de Catalunya. Del 2000 al 2008 al Teatre Lliure, sota la direcció d’Àlex Rigola, va estrenar muntatges de dramaturgs contemporanis internacionals de Pier Paolo Pasolini.

4 de desembre a les 19h

La Model

15€

1 hora de duració

Entrada pel carrer Entença, 155 

Wilde escriu aquesta carta al seu amant des de la presó, on compleix condemna per «indecència greu». Una carta escrita des de la foscor, des del desterrament i el dolor, però plena de llum. A De profundis, Oscar Wilde converteix el desig en confessió, l’amor en ferida i la paraula en redempció tot explicant la seva història. En aquesta lectura dramatitzada dirigida per Xavier Albertí amb adaptació del text de Yannick Garcia, David Verdaguer posarà veu a un dels escrits més colpidors de Wilde.

 

Intèrpret: David Verdaguer
Adaptació: Yannick Garcia
Text: Oscar Wilde
Direcció: Xavier Albertí
Traducció: Eloi Busquets
Producció: Festival Clàssics i Temporada Alta

 

David Verdaguer. Actor català amb una destacada trajectòria al teatre, cinema i televisió, conegut per la seva participació a Saben aquell i Terra ferma, papers reconeguts amb el Gaudí a millor actor.

Yannick Garcia. Escriptor, intèrpret, traductor i corrector editorial català. Alguns poemes seus han estat musicats per cantautors. Va guanyar el Premi Documenta 2013 amb el conjunt de relats La nostra vida vertical.

Xavier Albertí. Director d’escena, actor, gestor teatral, compositor. Entre d’altres, ha estat director artístic del Festival Grec, del Teatre Nacional de Catalunya. Del 2000 al 2008 al Teatre Lliure, sota la direcció d’Àlex Rigola, va estrenar muntatges de dramaturgs contemporanis internacionals de Pier Paolo Pasolini.

11 de desembre a les 19h

La Capella

Gratuït amb reserva prèvia

1 hora de duració

 

Ingrid Guardiola i Núria Gómez Gabriel exploren el concepte del desig monstruós i de l’amor com a força transgressora en una conferència performativa única. Un viatge fascinant a través de la teoria, l’art i la filosofia per repensar allò que considerem normal i allò que, per definició, és monstruós.

 

La monstra sempre ha estat allà. La figura de la Medusa ha estat descrita per Hesíode, Ovidi, Eurípedes, fins a Freud, pel qual el cap de la Medusa representaven els genitals femenins, mentre que per als grecs era un monstre terrorífic de l’inframon que va permetre a Zeus vèncer els titans i que va morir a mans de Perseu. El 1975 va ser una filòsofa, Hélène Cixous, la que va celebrar el personatge mitològic al llibre El riure de la Medusa. En va destacar la seva riallada com una manera de desafiar el patriarcat. Cixous va celebrar, en un dels més bells textos feministes del segle XX, el costat nocturn, animal, histèric, bisexual i negre de les dones. El poder oracular, la bellesa atroç i el deliri són algunes de les seves eines.  La Medusa no està sola, sinó que les monstres són munió. En aquesta sessió, Núria Gòmez Gabriel, especialista en “feminisme gòtic” i, actualment, en plena recerca sobre el tema, i Ingrid Guardiola, que el 2023 va fer una exposició al Bòlit, centre d’art contemporani de Girona sobre aquestes figures amb Marta Segarra (on hi va participar la mateixa Cixous), faran un diàleg a partir d’aquells conceptes que ens permeten acostar-nos a les “monstres”. Aquestes hipnòtiques figures es presenten com a afamades, belles, contestones, delirants, furioses, híbrides, raretes i seductores, entre d’altres de les seves qualitats. La monstra parla de nosaltres i del nostre desig i, en la seva anormalitat, qüestiona les convencions i tot un rígid sistema de normes que valida els cossos i les relacions que poden establir en l’espai social. En un moment com l’actual, en què els homes forts i autoritaris, i les “trad wifes” (els nous “àngels de la llar”) ocupen la palestra pública amb estereotips embetumats de conservadorisme i del masclisme més ranci, és important mostrar altres maneres d’habitar els cossos.

 

Ponents: Íngrid Guardiola, Núria Gómez Gabriel

 

Íngrid Guardiola és assagista, directora audiovisual i gestora cultural, coneguda per les seves reflexions crítiques sobre la tecnologia, el poder i la cultura contemporània.

Núria Gómez Gabriel és escriptora, investigadora cultural i comissària d’art contemporani. La seva pràctica articula relacions entre feminisme, espectralitat i paisatges afectius del present des d’una mirada que combina pensament crític i sensibilitat poètica. És autora dels llibres d’assaig Love Me Tinder (Temas de Hoy, 2019) i Traumacore. Crónicas de una disociación feminista (Cielo Santo, 2023).

 

12 de desembre a les 19h

Palau de la Música Catalana

15€

1 hora de duració

 

Un diari escrit al llarg de tota una vida per una de les veus més singulars del segle XX.

Els diaris d’Anaïs Nin són un viatge a la profunditat del desig, la força d’unes confessions que continuen sorprenent-nos. La seva escriptura, íntima i desbordant, esdevé un mirall de la passió, de la llibertat i de les contradiccions que ens habiten. En aquesta lectura dramatitzada dirigida per Paula Errando, la veu d’Elisabet Casanovas donarà vida a les paraules de Nin. Adaptació del text per Mireia Calafell.

Un refugi, una cuirassa. L’espai per a la confessió de tot, també del tabú. La lluita més íntima de qui es dedica a l’escriptura. Un arxiu per la memòria i el tacte. L’últim reducte per a la veritat. Allò que cal amagar i protegir. El resultat de secrets i mentides. L’autèntic rival dels amants. Tot això és per Anaïs Nin el diari que va començar amb dotze anys i no va acabar fins quatre dècades després.
Incest recull els textos creats entre l’any 1932 i 1934, és a dir, les experiències i reflexions de la trentena recent estrenada d’una escriptora radical que escrivia –i vivia– el desig com ningú, però no només. Nin, mentre era casada amb Hugh, va tenir relacions amb l’escriptor Henry Miller i amb la seva parella, June. També amb els dos psicoanalistes amb qui feia teràpia: primer Allendy, després Rank. I amb molts homes i dones d’un entorn bohemi i culte, com ara Artaud. Afers i aventures que l’obliguen a la mentida i, alhora, la duen a la literatura: no pot deixar d’escriure’s, no pot, de cap manera, abandonar el diari.
Nin té set i és insaciable, tal com diu ella mateixa. Al centre de la set i d’aquest buscar que mai no se satisfà, hi ha l’incest amb el seu pare, que aquí explica en detall, entre l’erotisme, la incomoditat i una violència sofisticada. Mostra així fins a quin punt aquesta relació travessa la seva vida i el seu cos, però també la seva obra.
Incest és, en última instància, el mirall que reflecteix una Nin més complexa que aquella que ens arriba sense haver-la llegit: és molt més que una dona oberta que diu el desig. És, sobretot, una escriptora ferida.

Intèrpret: Elisabet Casanovas i Francesc Garrido
Adaptació: Mireia Calafell
Traducció dels textos: Ferran Ràfols Gesa
Text: Diaris, d’Anaïs Nin. Copyright © 2025 The Anaïs Nin Foundation. Tots els drets reservats.
Direcció: Paula Errando
Producció: Festival Clàssics, Temporada Alta
Agraïments: Ester Guntín, Gerard Argemí i Olivia Baes.

 

Elisabet Casanovas. Actriu catalana amb una destacada carrera al teatre, televisió i cinema, coneguda pel seu paper a la sèrie Merlí o Drama. Ha treballat en obres de teatre com ara La Tendresa i La senyora Florentina i el seu amor Homer.
Mireia Calafell. Poeta, escriptora i productora cultural catalana. Alguns dels seus poemes formen part d’antologies publicades a l’Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya.
Paula Errando.Paula Errando és directora d’escena i dramaturgista. Compta amb una llarga trajectòria en el món del teatre, on ha treballat com a actriu, ajudant de direcció i directora. En la seva carrera com a directora, destaca el seu compromís per respectar la paraula de l’autor.

 

Amb la col·laboració: