Arxius: Activitats

Ramon Llull amb Joan Santanach, Jordi Boixaderas i Carola Ortiz

La filosofia de Ramon Llull s’endinsa profundament en la naturalesa de l’home, l’ànima i la seva relació amb l’eternitat. La seva obra ens convida a considerar com la immortalitat pot ser entesa des d’una perspectiva filosòfica i espiritual. Amb les explicacions de Joan Santanach, la veu de Jordi Boixaderas i la música de Carola Ortiz tindrem l’oportunitat de conèixer més a fons la seva vida i la seva obra i explorar com les seves idees poden il·luminar el nostre pensament contemporani sobre la immortalitat.

Cicle coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures

Amb el cicle El meu clàssic acostem autors essencials de la literatura catalana a través de nous llenguatges. Enguany, el cicle de quatre sessions és dirigit per Mònica Bofill i se centra en autors que han parlat de la immortalitat: Ramon Llull, Joan Maragall, Anna Murià i Anna Dodas. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autor i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la immortalitat, la lectura de textos i la improvisació musical.

Joan Maragall amb Ignasi Moreta, Lluís Soler i Lídia Pujol

Tota l’obra de Maragall la podem llegir com un esforç constant per cridar-nos a la vida, a l’acció. A estar desperts. La gran contraposició en Maragall no és el bé i el mal, sinó la vida i la mort. Maragall, a més de la seva notòria implicació en la política i la cultura catalana, va ser un home que va dedicar una part significativa de la seva vida a la recerca d’una comprensió més profunda de la transcendència. Ignasi Moreta, Lluís Soler i Lídia Pujol ens submergiran en aquesta recerca de la vida.

Cicle coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures

Amb el cicle El meu clàssic acostem autors essencials de la literatura catalana a través de nous llenguatges. Enguany, el cicle de quatre sessions és dirigit per Mònica Bofill i se centra en autors que han parlat de la immortalitat: Ramon Llull, Joan Maragall, Anna Murià i Anna Dodas. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autor i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la immortalitat, la lectura de textos i la improvisació musical.

Anna Murià amb Neus Real, Mercè Arànega i Gemma Humet

Anna Murià, una de les figures més polifacètiques de la literatura catalana contemporània, escrivia convençuda de la infinitud de la vida, del seu caràcter etern més enllà de l’experiència temporal i limitada d’una existència concreta. Ho descobrirem amb Neus Real, la música de Gemma Humet i la veu de Mercè Arànega.

Cicle coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures

Amb el cicle El meu clàssic acostem autors essencials de la literatura catalana a través de nous llenguatges. Enguany, el cicle de quatre sessions és dirigit per Mònica Bofill i se centra en autors que han parlat de la immortalitat: Ramon Llull, Joan Maragall, Anna Murià i Anna Dodas. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autor i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la immortalitat, la lectura de textos i la improvisació musical.

Anna Dodas amb Ester Pou, Elena Tarrats i Amaia Miranda

La natura fosca i intrigant de l’obra d’Anna Dodas i la seva condició d’autora amb un final tràgic i prematur ens conviden a repensar la línia que separa la vida i la mort. L’Elena Tarrats recitarà la seva poesia introspectiva, i de la mà d’Ester Pou i la música d’Amaia Miranda viurem com la paraula escrita pot eternitzar les experiències i les emocions humanes.

Cicle coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures

Amb el cicle El meu clàssic acostem autors essencials de la literatura catalana a través de nous llenguatges. Enguany, el cicle de quatre sessions és dirigit per Mònica Bofill i se centra en autors que han parlat de la immortalitat: Ramon Llull, Joan Maragall, Anna Murià i Anna Dodas. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autor i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la immortalitat, la lectura de textos i la improvisació musical.

«Que Zeus ens ha donat un mal destí perquè els homes que neixin en temps venidors en facin cançons, de nosaltres.» Ilíada, Homer

La Ilíada és un cant al voltant de la immortalitat de l’honor, l’orgull i la còlera, però també és un poema ple d’imatges d’una tendresa corprenedora que volem recuperar a través del relat oral. Us convidem a una marató de lectura col·lectiva en una festa per a tothom. Vine a participar, a llegir i escoltar, t’hi esperem!

La lectura té lloc al Pati de les dones del CCCB, no cal inscriure’s ni per venir a llegir ni a escoltar.

DIVENDRES 27 OCTUBRE, 17.30 – 20.00
DISSABTE 28 OCTUBRE, 11.30 – 14.00
DISSABTE 28 OCTUBRE, 17.30 – 21.00
DIUMENGE 29 OCTUBRE, 11.30 – 14.00
DIUMENGE 29 OCTUBRE, 17.30 – 21.00

“He viatjat a terres desconegudes, he arribat fins a la fi del món, he baixat a l’Hades, d’on cap home vivent no ha tornat mai, he vist criatures meravelloses, monstres salvatges, caníbals, gegants, éssers inimaginables. I ho he perdut tot”.

Genie Espinosa se submergeix en l’èpica i les aventures de l’Odissea d’Homer a través amb la seva pròpia interpretació visual.

Il·lustracions Genie Espinosa
Textos Meritxell Blay

Amb la col·laboració del Palau Robert i Inuk.

La por a l’escàndol va mantenir al calaix durant cinc anys L’Anticrist, maledicció sobre el cristianisme. En aquesta obra controvertida i problemàtica, Friedrich Nietzsche culpa al cristianisme, amb una crítica implacable, de tots els mals del món. Pol López assumeix amb la seva veu i presència aquest discurs radical.
Amb la dramatúrgia de Victoria Spunzberg

Monòleg coproduït amb Temporada Alta.

La por a l’escàndol va mantenir al calaix durant cinc anys L’Anticrist, maledicció sobre el cristianisme. En aquesta obra controvertida i problemàtica, Friedrich Nietzsche culpa al cristianisme, amb una crítica implacable, de tots els mals del món. Pol López assumeix amb la seva veu i presència aquest discurs radical.
Amb la dramatúrgia de Victoria Spunzberg

Monòleg coproduït amb Temporada Alta.

La literatura i el pensament han begut de la idea d’immortalitat des dels seus inicis: des de les antigues epopeies sumèries i gregues fins als vampirs seductors de la literatura moderna, la immortalitat ha tingut moltes cares i encara continua sent una font inesgotable d’inspiració. A través de les pàgines d’aquestes obres intemporals, podem comprendre millor com els autors del passat han abordat aquest tema universal i com les seves paraules continuen essent rellevants avui en dia.

Amb la col·laboració de la Sala Beckett

A partir de la idea del contrast, un dels principis de l’art barroc, oferim un espectacle basat en el diàleg entre dos elements heterogenis: l’epopeia més antiga de la humanitat, el Poema de Gilgamesh, i l’emergència de la música instrumental durant el primer barroc. Gilgamesh és un heroi que busca la immortalitat personal i acaba descobrint que els mortals només podem perdurar a través de les obres. La música que oferim, escrita per dones o anònima, mostra com es va anar formant un estil nou, des de composicions vocals tocades amb instruments fins a peces instrumentals que ja no es poden cantar. Així, redescobrint un patrimoni injustament oblidat, aspirem a mostrar, amb la música i la paraula, allò que perdura de l’experiència humana.

Maddalena Casulana (1544-1590)
Cinta di fior un giorno. Canzone Prima Parte (Il Secondo Libro di Madrigali a Quattro Voci,
1570)
Anònim (S.XVII)
Canzona à 5, No.89 (Partiturbuch Ludwig, 1662)

Maddalena Casulana
Morte Che voi (Il Secondo Libro di Madrigali a Quattro Voci, 1570)
Barbara Strozzi (1619-1677)
Amor, Amor (Il Primo Libro di Madrigali, 1644)
Anònim (S.XVII)
Sonata à 6, No.104 (Partiturbuch Ludwig, 1662)

Barbara Strozzi
Che si può faré, no.6 (Arie, op.8, 1644)
Isabella Leonarda (1620-1704)
Sonata Prima (Sonate Op.16, Bologna, 1693)
Barbara Strozzi
Che si può faré (reprise)

Barbara Strozzi
Serenata con violini. Sinfonia (Arie, op.8, 1644)
Isabella Leonarda (1620-1704)
Sonata Terza, seleccions (Sonate Op.16, Bologna, 1693)
Anònim (S.XVII)
Ciaccona à 3, No.63 (Partiturbuch Ludwig, 1662)

Isabella Leonarda
Sonata Quarta/Duodecima, seleccions (Sonate Op.16, Bologna, 1693)
Anònim (S.XVII, atrib. J. H. Schmelzer/H. I. F. Biber)
Sonata Jucunda, A546/IV:100 (1673)

Inspirat en les històries protagonitzades per figures de dones revolucionàries com ara la poetessa
italiana Gaspara Stampa, la polímata Hildergard von Bingen o el mite de Metis, The Ministers of
Pastime concep aquest programa que busca contar una història que hem llegit i escoltat, però
aquesta vegada partint des de la perspectiva de la dona creadora. El programa es compon d’obres
vocals de les compositores Maddalena Casulana (1544-1590), Barbara Strozzi (1619-1677),
adaptades per a grup instrumental, juntament amb extractes de sonates instrumentals d’Isabella
Leonarda (1620-1704) i altres sonates instrumentals anònimes del segle XVII.

Programa: ‘Gilgamesh i l’anonimat immortal’
Intèrprets: MINISTERS OF PASTIME Alaia Ferran, viola barroca; Alberto Jara, contrabaix barroc-Violone; Ignacio Ramal, violí barroc; Ángela Moro, violí barroc; Guillermo Turina, violoncel barroc; Sara Balasch, violí barroc; Marc de la Linde, viola de gamba; Joan Seguí, orgue-clave; Jeremy Nastasi, tiorba
Recitació: Laura Aubert
Textos: Gilgamesh

Amb la col·laboració de les Joventuts Musicals de Catalunya