¿Podria ser que, a través de la ciència i la innovació, estiguem més a prop de la immortalitat del que mai haguéssim imaginat? Si acceptem la hipòtesi que la immortalitat és possible, ens hem de preguntar, ¿és desitjable? En aquest diàleg entre Begoña Roman i Luis Estrada, explorarem les opcions, les complexitats i els dilemes ètics que sorgeixen quan considerem la possibilitat de viure indefinidament.
Begoña Roman
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professora de la mateixa Facultat. És membre del grup consolidat d’investigació «Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política». És presidenta del Comitè d’ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El seu àmbit d’especialització és l’ètica aplicada a entorns professionals i organizatius, àmbits en els quals imparteix docència universitària i formació en institucions.
Luis Estrada
Neurofisiòleg clínic per la Universitat de Barcelona i enginyer tècnic en telecomunicacions per la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica de Telecomunicaciones de Madrid. Cap de la Secció de Neurofisiologia de l’Hospital Joan XXIII i professor associat de la Universitat de Barcelona, actualment és assessor de crionica.org i de la Sociedad Criónica, tot esdevenint un dels catalans que aposten per aquesta tècnica per allargar la vida més enllà de la mort clínica.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Jueva, revolucionària, mística, radical. La filòsofa francesa Simone Weil sempre va ser una personalitat difícil de copsar des de l’ortodòxia. La gran actriu Míriam Iscla ofereix la seva veu a una acurada selecció del pensament d’una dona extraordinària que algú va anomenar “la filòsofa de la compassió”.
“Partim com a voluntaris, amb idees de sacrifici, i ens fiquem en una guerra que sembla de mercenaris, en la qual sobra la crueltat i falta la consideració deguda a l’enemic”.
Simone Weil, Carta a Georges Bernanos
Veu de Míriam Iscla, dramaturgia d’Anna Punsoda
Coorganitzat amb Temporada Alta i amb la col·laboració de l’Hospital de Campanya Santa Anna
Les noves tecnologies han obert portes a la idea de la immortalitat que fins fa ben poc eren impossibles d’imaginar: la intel·ligència artificial, la criogènia, la regeneració cel·lular i altres avenços tecnològics estan canviant la manera en què concebem els límits de la nostra existència. En aquest diàleg entre Ramon López de Mántaras i Ginés Morata reflexionarem les relacions cada vegada més complexes entre la tecnologia i la possibilitat d’aconseguir una forma d’immortalitat. Modera Aina Tur.
Ramon López de Mántaras
Doctor en física aplicada. Professor de recerca de l’Institut d’Investigació en intel·ligència artificial (IIIA-CSIC) i pioner en l’estudi d’aquest àmbit a l’estat. Membre del comitè de redacció de més de 20 revistes internacionals i membre de comitès científics en més de 250 congressos relacionats amb la intel·ligència artificial. Actualment investiga en raonament i aprenentatge basat en casos, en robots autònoms capaços d’aprendre interactuant amb el seu entorn físic i en intel·ligència artificial aplicada a la música.
Ginés Morata
Biòleg espanyol, científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La seva carrera se centra en l’especialitat de biologia del desenvolupament, concretament en l’estudi de l’arquitectura biològica de la mosca Drosophila melanogaster. Mitjançant l’estudi genètic d’aquesta espècie intenta estudiar la regeneració d’òrgans en humans pel tractament dels càncers i l’envelliment humà. L’any 2007 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica.
Aina Tur Seguí
Directora, dramaturga i gestora cultural balear. Ha desenvolupat la seva carrera professional fonamentalment a Barcelona, encara que també ha estat present a l’escena de les Illes Balears, Madrid, França i Alemanya.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Les idees d’ànima, la transcendència i la connexió amb la divinitat han estat formes de concebre la possibilitat d’una existència eterna. Amador Vega, Teresa Guardans i Jaume Pujol dialogaran entorn al vincle entre la dimensió espiritual de la vida i la idea de la immortalitat. Explorarem com diferents tradicions espirituals i filosòfiques veuen la immortalitat, des de les creences en la reencarnació i la vida després de la mort fins a les nocions de l’eternitat de l’ànima i la realització espiritual.
Teresa Guardans
Filòloga, documentalista i doctora en humanitats. Bibliotecària de professió durant anys, es va incorporar a l’equip de treball del CETR (Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa) des de la creació d’aquesta institució, l’any 2000, a Barcelona. Ha col·laborat també amb ESADE i amb la Universitat de Barcelona.
Jaume Pujol
Físic, poeta i catedràtic de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa i membre del Grup de Recerca en Enginyeria Òptica. Ha treballat en la recerca d’evidències científiques sobre la vida després de la mort en una aproximació que no partís de cap pressupòsit religiós.
Amador Vega
Doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) i catedràtic d’estètica a la Universitat Pompeu Fabra. Es dedica a l’estudi de la mística occidental i les seves relacions amb l’estètica. És autor, entre d’altres, dels llibres següents: Zen, Mística y Abstracción; Arte y Santidad. Cuatro lecciones de estética apofática… És president de l’Associació d’Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica de la UPF.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Ovidi acaba les seves Metamorfosis dient «I, si alguna cosa de cert tenen els vaticinis d’un poeta, en boca de la gent, al llarg de tots els segles, viuré». La creació, l’art i la idea de persistir en el temps han estat la força motriu de molts artistes al llarg de la història, en aquest diàleg amb Oriol Pérez i María Tausiet, explorarem la relació entre la immortalitat i la creació artística, la mitologia i la seva representació en l’art.
Oriol Pérez Treviño
Musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d’importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l’Acadèmia 1750 o L’Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.
María Tausiet
Historiadora especialitzada en l’estudi de les creences i pràctiques religioses. És investigadora Doctora Sènior a l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona (Universitat de València) i integrant del projecte CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment: Idees, Networks, Agenciïs). Ha investigat principalment el món de la superstició, la màgia, la possessió demoníaca i la bruixeria en la història i la seva representació artística.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Un espectacle de dibuix i música en directe i, és clar, amb la paraula. Del Casal de Circe anirem a l’Hades sense oblidar-nos de fer el preceptiu sacrifici ritual per a accedir-hi. Més que per conèixer l’oracle de Tirèsias de Tebes, que ja ens l’ha dit el poema, hi baixarem per a recordar certs aspectes de la condició humana, de total actualitat, que els diferents esperits dels morts posen davant els ulls d’Ulisses. I el poema continua posant davant dels nostres. Sortint, tornarem al Casal de Circe per complir amb un compromís inajornable.
Circe acomiada Ulisses en el seu camí cap a l’Hades indicant-li el sacrifici necessari per a convocar els esperits dels morts. En aquest espectacle performatiu acompanyarem l’heroi Ulisses en la seva baixada i tornada de l’inframon passant per la relació sinuosa amb la bruixa Circe. Amb la veu d’Anna Maluquer, la música de Montserrat Isanta i Marc Egea i els dibuixos i projeccions de Joma, reviurem aquest episodi de la immortal Odissea.
Amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya
Aquest discurs de Plató és el text clàssic fonamental sobre la llibertat de pensament; en ell, Plató recrea el discurs que el seu mestre Sòcrates va pronunciar davant els jutges atenesos que el van condemnar a mort, acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre els joves. Es tracta d’una obra clàssica rellevant perquè ens dóna un profund coneixement de la filosofia i el pensament de Sòcrates, així com de la seva actitud davant de la mort. Plató ens ofereix una visió de l’Atenes clàssica i el seu sistema judicial, i ens acosta a la manera com Sòcrates va influir en els seus contemporanis i en les generacions posteriors de filòsofs.
Amb la veu de Francesc Orella i la música de Rafel Plana, Sòcrates retorna a la vida i defensa la seva posició.
Amb la col·laboració de La Model.
La vida després de la mort i la presència de l’absència dels que ja no hi són han estat grans temes tant de la filosofia occidental com de les cultures ancestrals.
Rokia Koné i Raül Refree es van trobar per primer cop a Banlieues Bleues, a París, per donar forma a un concert basat en la tradició del nord de Mali cantant a la immortalitat i als esperits que conviuen amb nosaltres en totes les coses.
Ana Rujas i Raül Refree coincideixen recentment a La Mesías i es retroben ara fent una performance basada en els textos de les grans místiques de la història europea que van reflexionar sobre la vida i la mort: Inés de la Cruz, Santa Teresa i Hildegarda de Bingen.
Un espectacle sobre com la humanitat ha afrontat la mort mostrant dues visions del món en geografies tan allunyades i tan properes com l’africana i l’europea.
Direcció: Raül Refree
Actriu: Ana Rujas
Veu: Rokia Koné
Música: Raül Refree
Direcció escènica i llums: Andreu Fabregas
Tècnic So: Arnau Hernandez Ledesma
Vestuari Ana Rujas: Leandro Cano
Agraïments: Mario López, Fabra i Coats Centre de Creació i Basílica Santa Maria del Pi
Una serp antiga guarda el lloc. L’ull de la serp és una font oracular i murmuriosa. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu arquer i li fa la pell. Així, amb el vessament de la sang del monstre i una consegüent purificació, queda fundat l’oracle de Delfos…
Pitó és la versió escènica del poemari homònim escrit per en Guim Valls, un monòleg interpretat per l’actriu Paula Blanco i amb direcció d’en Roger Vila. A partir del mite de la fundació del santuari de Delfos, la història de l’assassinat de Pitó per part d’Apol·lo i l’arrabassament dels seus poders oraculars, l’espectacle reflexiona sobre la relació entre cultura i violència. En un escenari buit i fosc, l’actriu es posarà a la pell de la serp per explicar-nos la seva particular versió del mite.
Actriu PAULA BLANCO
Text GUIM VALLS
Direcció ROGER VILA
Música MARINA HERLOP
Vestuari PAU AULÍ
So PAU MATAS
Il·luminació SÍLVIA VALLS
Producció MUNTSA ROCA
Amb Samantha Hudson, Denise Duncan, Mariana Gallón i Vanesa Freixa. Modera Sira Abenoza
Un escenari amb una taula i cinc veus. Una conversa íntima entre persones que han vist qüestionada la seva identitat, que han hagut de defensar-la o que n’han quedat desposseïts. Cinc punts de vista i vivències ben diferents sobre les identitats i les seves realitats per donar el tret de sortida a aquesta nova edició del festival. Sira Abenoza conduirà un acte que ens ajudarà a reflexionar sobre la possibilitat o la impossibilitat de l’oracle dèlfic: coneix-te a tu mateix.
«Res més intens que el terror a perdre la identitat.»
Alejandra Pizarnik
Col·laboradors:
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
