Sobre el festival

El desig és origen.
Abans que la paraula, abans que el pensament:
un moviment interior que ens arrossega
ens encén i ens configura.

Els antics ho sabien.
Eros no era només amor, sinó força creadora
i destructora.
Una divinitat primordial que trencava l’ordre,
agitava els déus, posava en dansa els humans.
No hi havia mite sense desig.
Ni tràgedia sense excés.Ni èpica sense anhel.

Avui, el desig continua governant-nos.
Desitgem allò que no tenim. Allò que no sabem si volem.
Allò que potser ens fa mal.

Desitgem l’altre, desitgem ser l’altre.
Desitgem fugir, començar, transformar-nos.

Desitgem ser vistos, tocats, estimats, reconeguts.
Desitgem entendre’ns,
i alhora escapar de nosaltres mateixos.
El desig és rebel.
No entén de normes, ni de raons, ni de límits.
És excés, és mancança, és esperança.
És el que ens mou i ens inquieta.

Aquest any, obrim les portes al desig.
No per domar-lo, sinó per escoltar-lo.
Per llegir-lo en els clàssics i reconèixer-lo en nosaltres.
Per veure com s’expressa en la dansa, en la paraula,
en la veu, en la mirada.
Per entendre què ens diu d’allò que som —i d’allò que volem ser.

Perquè com deia Sòfocles:
“No hi ha força més poderosa que l’anhel humà.”

Benvingudes al territori del desig.
Un lloc antic i sempre nou.