Un escenari. Una taula. Sis veus. Una conversa íntima entre persones amb punts de vista i vivències ben diferents sobre la ira, que comparteixen la seva visió i la seva experiència perquè aquesta emoció no ens esclati a les mans, per vehicular-la des del diàleg i la reflexió.
El filòsof Xavier Antich condueix la conversa a partir de referències artístiques i literàries clàssiques que ens aboquen a preguntar-nos: ¿Què és la ira? ¿Podem viure sense ella? ¿Fins on ens pot portar?
Ponents:
Maixabel Lasa. Vídua de Juan María Jáuregui, assassinat en un atemptat terrorista.
Pol Guasch. Escriptor i poeta
Bel Olid. Escriptora, traductora i activista
Esther Páez. Boxadora
José Luis Russo. Ex-pres condemnat per diversos delictes amb violència
Les Metamorfosis d’Ovidi descriuen la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Hi podem llegir uns dos-cents cinquanta relats que dibuixen un món en constant transformació ple de mites sobre les identitats. Una història que parla dels nostres orígens mítics. Durant tres dies llegirem tots els llibres d’aquesta obra cabdal de la literatura occidental. Ens hi acompanyaran actors, traductors, escriptors, i tothom qui vulgui sumar-se al ritual de llegir una gran història en veu alta.
«I, si alguna cosa de cert tenen els vaticinis d’un poeta, en boca de la gent, al llarg de tots els segles, viuré»
Ovidi, Metamorfosis
Vine a participar, t’hi esperem! Entre tots els participants, sortejarem exemplars de l’obra a la col·lecció Bernat Metge Essencial.
La Central del Raval (carrer Elisabets, 6), 2 de novembre
Llibreria Ona (carrer Pau Claris, 94), 3 de novembre
Pati Facultat Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), 4 de novembre
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
La metamorfosi és un tema central en l’obra i en la vida de Mercè Rodoreda. A l’escriptora, la metamorfosi li serveix com una fugida, com un alliberament dels seus personatges. I seva. Quan els personatges de Rodoreda es troben atrapats, es transformen. Quan Rodoreda se sentia atrapada, buscava una manera de transformar-se, el que ella deia “la metamorfosi de l’ànima”. En aquesta conferència explorarem les transformacions de Mercè Rodoreda al llarg de la seva vida, i veurem com utilitzava aquest tema als seus textos.
Ho farem amb una introducció a càrrec de Marina Porras i la lectura de textos de l’actriu Nora Navas acompanyada de la improvisació musical de la cantant i trompetista Alba Armengou.
«Címbals bateu, el meu orgull em deixa!
Quina pluja d’amor nodreix l’arrel?
Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,
abella furiosa de sa mel.»
Mercè Rodoreda, Albes i nits
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada
Fa més de quinze segles, al nord d’Àfrica, un home va posar per escrit la seva lluita amb l’orgull i la vanitat, i el descobriment de la fe cristiana. En centenars de pàgines apassionades, va explorar els seus abismes interiors, va atacar la moral del seu temps, va formular preguntes filosòfiques que encara són ben vives. En la posada en escena de la lectura de les Confessions d’Agustí d’Hipona, austera i essencial com el seu pensament, Joan Carreras ens portarà de la infantesa a la maduresa, de la disbauxa a la serenitat, de l’angoixa al repòs en l’absolut.
«Vaig resoldre d’aplicar el meu esperit a les santes Escriptures per veure com eren. I vet aquí que em van semblar indignes de ser comparades amb la dignitat d’un Ciceró.»
Agustí d’Hipona, Confessions
Crèdits:
Text: Agustí d’Hipona
Adaptació: Raül Garrigasait a partir de la traducció de Miquel Dolç
Acompanyament: Sira Abenoza
Intèrpret: Joan Carreras
Producció: Festival Clàssics i Temporada Alta
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Variació, transformació, metamorfosi són vells principis de la creació artística. En aquest espectacle, els experimentarem en els camps de la música i de la poesia.
Amb els violinistes bernat Prat i Maria Florea i l’organista Marc Díaz, avançarem de la cèlebre xacona de Bach a la Xacona avantguardista de Robert Gerhard, passant per la Xacona en Fa major de Pachelbel. I, entre les peces musicals, l’actriu Rosa Renom recitarà poemes de la tradició òrfica —de Rilke, Vinyoli i Bartra— centrats en les nocions de canvi i transcendència. La paraula es farà música i la música tornarà a la paraula.
Programa:
Johann Sebastian Bach, xacona de la Partita BWV 1004 (Bernat Prat, violí)
Johann Pachelbel, xacona en Fa Major P. 42 (Marc Díaz, orgue positiu)
Robert Gerhard, xacona per a violí sol (Maria Florea, violí)
Crèdits:
Intèrprets: Bernat Prat, Marc Díaz, Maria Florea
Recitació: Rosa Renom
Textos: Rainer Maria Rilke (en traduccions d’Alfred Badia i Joan Vinyoli), Joan Vinyoli, Agustí Bartra
«Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.»
Joan Vinyoli
Amb la col·laboració:
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
«Per a una dona, el dubte no vol dir indagació, sinó tot el contrari: vol dir afirmació de la inseguretat amb el seu jo, amb la pròpia identitat. El dubte no et duu al coneixement, sinó a l’afirmació de les cadenes de desconeixement.» Montserrat Roig, escriptora i periodista, explora insistentment en els seus relats i en els seus articles el motiu de la identitat, des de diferents angles i amb la corrua de temes que s’hi imbriquen: la metamorfosi, la resiliència, la mort. Hi pensa com a política feminista, però també com a investigadora preocupada pels límits de la humanitat, per les grandeses de l’home als extrems de la baixesa. Dels camps de concentració i la Leningrad sotmesa al setge nazi al periple vital d’una família burgesa a les acaballes del franquisme, en aquesta sessió resseguirem els viatges periodístics i literaris de Roig per la identitat humana —i, com un corrent subterrani d’aquests viatges que ella lluita per fer aflorar, per la identitat de la dona.
Amb Maria Callís i la lectura de textos per l’actriu Sílvia Bel acompanyada de la veu de la cantant Neus Borrell.
«Només el nom de les coses és innocent.»
Montserrat Roig, Un teló de vellut negre
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la perla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Els mites han estat i són cabdals per als éssers humans. Ens han donat eines per explicar l’inexplicable, ens han il·luminat el món i el misteri, ens han donat força per construir imperis. Com a éssers imaginatius, narratius i històrics que som, necessitem els mites per explicar el món i per explicar-nos a nosaltres mateixos. Ara bé, en el món del mite, la veritat no és una categoria rellevant o central com ho és en el món científic. El mite és vàlid quan funciona, quan mobilitza. No té sentit preguntar-nos si un mite és vertader o fals.
¿És en aquest sentit que cal reivindicar la noció d’identitat? ¿Com a mite que ens mobilitza? ¿El problema de la identitat és que l’hem convertit en una categoria subjecta a la idea de vertader o fals? ¿Com ha evolucionat la idea d’identitat al llarg de la història? ¿Quan apareix com a concepte filosòfic i literari? Resseguim aquest fil amb Sira Abenoza i Raül Garrigasait.
Amb la col·laboració de:
¿Qui o què som els humans? Per primera vegada a la història, ens trobem en un moment on la revolució tècnica i científica sembla tenir la capacitat de modificar de manera artificial la nostra identitat i el futur de l’espècie en conjunt. ¿Cap on ens duran aquests canvis? ¿Ens estem humanitzant o deshumanitzant? ¿Què vol dir ser humà? ¿Ser màquina? ¿Ser Déu? ¿Serem més àngels o més robots? Intentarem respondre a aquestes incògnites amb el filòsof Joan-Carles Mèlich i l’arqueòleg Eudald Carbonell.
Modera Raül Garrigasait
Amb la col·laboració de:
La lluita identitària ha estat una de les banderes de l’evolució de l’extrema dreta en època contemporània. Els nous grups identitaris s’autoerigeixen com a guardians d’una suposada essència comuna. En aquesta exposició fotogràfica de la recerca periodística de Jordi Borràs es podran veure imatges inèdites dels principals moviments de l’extrema dreta a Europa, amb textos de Núria Cadenes i fragments clàssics.
Inauguració el 24 de gener a les 17 h, entrada lliure
Amb la presència del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran i la directora general de Difusió, Eva Pomares. A la inauguració es presentarà l’exposició amb Jordi Borràs, fotògraf de la mostra, i Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics.
«Si una impressió dona lloc a la idea del Jo, la impressió ha de continuar sent invariablement la mateixa a través del curs de les nostres vides, ja que se suposa que existeix d’aquesta manera. Però no existeix cap impressió constant i invariable. El dolor i el plaer, la pena i l’alegria, les passions i sensacions se succeeixen les unes a les altres i no poden existir mai a un mateix temps. No podem, doncs, derivar la idea del Jo d’una d’aquestes impressions, i, per conseqüència, no existeix tal idea.»
David Hume, Tractats de la natura humana
Exposició del 24 de gener al 26 de febrer.
Amb la col·laboració:
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
CATERINA ALBERT ESCRIU VÍCTOR CATALÀ ESCRIU CATERINA ALBERT
La relació entre realitat i ficció és complicada de gestionar i d’equilibrar, sobretot quan es tracta de representar una vida, amb tota la càrrega d’experiències, memòria, decisions preses o ajornades, ferides i cicatrius, màscares superposades, secrets i de misteri, que actuen activament en la construcció i desconstrucció de qualsevol identitat en relació amb el temps històric que l’emmotlla i la transforma. Si, com en el cas de Víctor Català, aquesta identitat és literàriament i deliberadament construïda, té un component públic, respon a una multiplicitat de noms i arrossega una quantitat gens menyspreable d’interpretacions, el repte és majúscul. Ens endinsarem en aquesta identitat amb una introducció de Mita Casacuberta i la lectura de l’actriu Míriam Iscla acompanyada del violoncel de Marta Roma.
«La consciència no era un pes insuportable, sinó una essència evaporada.»
Víctor Català
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
