Arxius: Activitats

19 de desembre a les 19h

Dipòsit de les aigües (UPF)

15€

1 hora de duració

 

Decreació és un viatge poètic i filosòfic a través de les veus de tres protagonistes que cerquen la desaparició del jo com a consecuencia radical del desig. Presentem una lectura dramatitzada feta a partir del llibret d’òpera de la gran poeta canadenca Anne Carson en l’obra homònima. L’espectacle està codirigit per la crítica literària Elizabeth S. Coles i l’actriu i cantant Elena Tarrats, que també interpreta l’obra juntament amb Iria del Río i Mireia Calafell.

Intèrprets: Elena Tarrats, Iria del Río i Mireia Calafell
Text: Anne Carson
Direcció: Elizabeth Sarah Coles i Elena Tarrats
Versió adaptada de la traducció de Núria Busquet Molist (Vaso Roto ediciones, 2023).

L’acte compta amb el suport dels projectes “Countermovement: Mysticism Against the Grain” (Templeton Religion Trust / PRISM Tampere University), “Public Lyric: Poet-Scholars in the Public Sphere” (European Union / CRASSH, University of Cambridge), i del Festival Clàssics de La Casa dels Clàssics.

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

 

Frankenstein de Mary Shelley amb Blanca Llum Vidal i Sira Abenoza
5 de novembre a les 19h

Una creació contra natura desdibuixa els límits entre la vida i la mort, qüestiona els de la ciència i de la moral i fa aflorar un rerefons bestial en la tècnica humana. La categoria de monstre, tradicionalment l’altre, la criatura obscura d’una natura mítica i amenaçadora que no té lloc en la cultura ni en la racionalitat, té des de l’obra de Mary Shelley una ambigüitat renovada i pertorbadora, indissolublement lligada als sabers i als errors humans. Amb aquesta conversa sobre Frankenstein, de Mary Shelley, entre la poeta Blanca Llum Vidal i Sira Abenoza, ens retrobarem amb un dels monstres de la modernitat que més ha marcat l’imaginari col·lectiu contemporani i el llegirem en tota la seva profunditat.

 

Robinson Crusoe de Daniel Defoe amb Albert Sánchez Piñol i Roger Aluja
12 de novembre a les 19h

«Robinson Crusoe no és, com s’ha dit tantes vegades, un relat de supervivència. És molt més, moltíssim més que això. Crusoe no lluita per sobreviure, lluita per viure. Vet aquí. Aquest és el triomf real de la cultura sobre la natura.» Així presenta Albert Sánchez Piñol aquesta obra de Daniel Defoe, clàssic fundacional de la novel·la anglesa, i aquest personatge literari que, com el Quixot o com Odisseu, ja forma part de l’imaginari occidental. En el relat de Robinson no llegim només sobre una vida, sinó sobre la vida en tots els seus aspectes. Amb aquesta conversa entre l’escriptor Albert Sánchez Piñol i Roger Aluja, ens traslladem a la cabana de Robinson per parar atenció a la tensió entre civilització i món natural en què es construeix i s’habita la cultura.

 

El nom del món és bosc d’Úrsula K. Le Guin amb Inés Macpherson i Sira Abenoza
19 de novembre a les 19h

La natura i la manera com ens hi relacionem són presents al llarg de l’obra de Le Guin, però especialment en El nom del món és bosc, una novel·la que tracta temes com l’ecologia, el colonialisme i l’horror de la guerra, i on el món i el bosc són la mateixa cosa. Els canvis en l’entorn són també canvis en la nostra forma de viure. El nostre llenguatge i la nostra visió del que ens envolta es conformen l’un a l’altre. La destrucció de la natura és la destrucció del món i de la vida. Sira Abenoza i Inés Macpherson, escriptora llicenciada en filosofia, conversaran sobre les contradiccions d’aquestes formes de vida vinculades a la natura en una obra on el diàleg és la clau de la supervivència.

 

L’Odissea d’Homer amb Borja Bagunyà i Roger Aluja
26 de novembre a les 19h 

L’aventura del retorn a casa d’Ulisses el porta a conèixer l’esperit de molts pobles. Passa per moltes illes habitades per homes i dones de llegenda i criatures mitològiques, per un mar hostil i fins i tot pel món dels morts. Les onades destructives també són el camí de l’heroi. Com ho seran indrets on la natura dona fruit sense cap mà humana que maldi per cultivar-la i on hi trobarà monstres com el ciclop. L’Odissea és una obra on cada personatge i cada element de la natura té moltes cares, començant pel mateix Ulisses. Roger Aluja i Borja Bagunyà, escriptor i doctor en Teoria de la literatura, conversaran sobre les moltes cares de la natura i de la cultura en el clàssic fundacional dels viatges d’aventures.

Espectacle al bosc (accés per les taquilles del jardí botànic)

9 de novembre a les 18h

15€

 

Ens trobem en plena fosca per descobrir les històries que els arbres més vells del bosc han après del pas del temps. En aquest viatge nocturn, un espectacle multidisciplinar a l’aire lliure per a un grup reduït de persones amb un mòbil a la mà, descobrim la relació de la natura amb la lectura i amb les tradicions orals en una experiència alhora introspectiva i comunitària. Reflexionem sobre la nostra connexió o desconnexió amb la natura i sobre la vigència de les tradicions orals en un món de tecnologia. Els instants de calma i de bellesa d’aquesta aventura garanteixen una experiència immersiva on explorem la força narrativa d’un entorn singular i de la nostra pròpia paraula.

Autoria: cia Pagans
Dramatúrgia i Direcció: Núria Clemares
Disseny apps mòbil: Marc Fernández
Disseny il·luminació: Joana Serra
Actuació: Mònica Mar i Núria Clemares
Espai sonor: Jordi Salvadó i Carles Pedragosa
Producció apps mòbil: Marc Fernández i Gabriel Belvedere
Realització audiovisuals: Marc Fernández

 

Amb Cia Pagans

La companyia Cia Pagans crea experiències escèniques combinant la tecnologia i la consciència ecològica, dos dels trets més importants i imprescindibles de la societat d’avui en dia, i que defineixen el nostre present malgrat semblar contradictoris. Cia Pagans aposta per propostes expressives que posin en diàleg aquests dos elements, juntament amb la paraula i la narració, en entorns que permetin el moviment i l’agència del públic. Les accions dels participants contribueixen així al caràcter únic de cada experiència.

 

*El terreny pot ser irregular i l’entorn impredictible. Et demanem caminar amb cautela i venir preparat per a aquesta experiència en plena naturalesa.

L’organització no es fa responsable de possibles incidents derivats de les característiques naturals del bosc.

Lectura poètica

15 de novembre a les 19h

Dipòsit de les Aigües (Universitat Pompeu Fabra)

6€

 

«Som, simplement, davant l’aigua que bateja la terra i la terra que s’en­conca i es deixa verbalitzar.»

 L’Escrita és un riu de fort pendent que neix als estanys de Sant Maurici i de Peguera. Amb aquesta lliçó dedicada al Dipòsit de les Aigües de la Universitat Pompeu Fabra, l’artista Perejaume ofereix a l’antiga torre d’aigües modernista un text creat específicament per a l’ocasió, en què aigua i lletra, riu i escriptura, espai i llibres es pensen plegats. Acompanyat per Sílvia Bel, Arnau Obiols, Neus Borrell i Sergi Castellà, l’artista reflexiona sobre els fenòmens d’escriure i de dipositar un llibre en una biblioteca, i sobre com l’aigua, la natura, es deixa escriure en la terra o s’escriu a si mateixa.

Text original: Perejaume
Interpretació: Perejaume, Sílvia Bel, Neus Borrell, Sergi Castellà, Arnau Obiols
Organització: Elizabeth S. Coles, Amador Vega, Sergi Castellà
Suport tècnic: Justí Torn (La Factoria)

 

Perejaume

Artista i poeta guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals (2005) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2006), entre altres reconeixements. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i va iniciar-se com autor durant la dècada del 1970. Ha col·laborat amb autors com Joan Brossa i ha exposat a la Fundació Joan Miró, Espai 13, el MACBA i el MNAC, entre d’altres, així com a museus de Madrid, França i els Estats Units. Les avantguardes, el paisatge i la cultura catalana són eixos centrals de la seva obra, que va més enllà de l’àmbit purament pictòric i que inclou poesia, assaig i crítica.

 

Sílvia Bel

Actriu de teatre, cinema i televisió, que ha rebut el Premi Serra d’Or (2006) i el Premi Memorial Margarida Xirgu (2012), entre altres reconeixements. Ha actuat als principals teatres catalans, i ha col·laborat amb músics com Lluís Llach i Jordi Savall en concerts poeticomusicals. Actualment compagina la seva feina com a actriu amb col·laboracions literàries.

 

Arnau Obiols

Músic pirinenc format a la Universitat de Barcelona, el Taller de Músics i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en bateria jazz i magisteri musical. Està especialitzat en la música d’arrel i l’experimentació musical. La seva obra està vinculada amb la tradició i l’entorn, i especialment amb els Pirineus.

 

Neus Borrell

Cantant, autora de col·laboracions amb diversos músics catalans i d’obres en solitari a piano i veu. Les seves creacions sovint es vinculen amb autors clàssics de la literatura catalana, i ha treballat amb Perejaume en més d’una ocasió.

 

Sergi Castellà

Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, amb una tesi sobre el diàleg entre poesia i filosofia a partir de la relació entre Ramon Llull i J. V. Foix. Membre del Centre d’Estètica, Religió i Cultura Contemporània de la UPF i organitzador, amb Elizabeth Sarah Coles i Amador Vega, del cicle Performing the Lecture.

30 i 31 d’octubre / 6 i 7 de novembre / 13 i 14 de novembre / 20 i 21 de novembre / 27 i 28 de novembre / 4 i 5 de desembre / 11 i 12 de desembre

A les 20.30 h

Teatre La Gleva

16€ per compra anticipades a través de la web

Les bacants és una de les tragèdies més conegudes i fascinants d’Eurípides, el qual va escriure la peça cap al final de la seva vida, en un moment de màxima maduresa creativa. L’obra ha tingut una enorme influència sobre l’escena contemporània gràcies als múltiples espectacles que s’hi han inspirat lliurement per endinsar-se en les contradiccions de la violència, el desig, el gènere o la vida comunitària.

Amb un repartiment de luxe encapçalat per Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Marta Ossó, el director Albert Arribas (Premi de la Crítica a Millor Espectacle de Petit Format 2023) porta a escena el text original d’Eurípides en la nova traducció de Jordi Pàmias recentment publicada per la col·lecció Bernat Metge. No resulta gens habitual tenir la sort de veure representada la tragèdia original amb tots els ets i uts, així que aquesta coproducció del Festival Clàssics, La Gleva i Centaure Produccions és de ben segur una cita imprescindible per gaudir sense filtres la vigència radical d’aquesta obra mestra del teatre universal.

Direcció: Albert Arribas
Actrius: Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Marta Ossó
Traducció: Jordi Pàmias
Veu en off: Mònica Almirall
Espai escènic i vestuari: Sílvia Delagneau
Espai sonor: Guillem Rodríguez
Coproducció: Centaure Produccions, Teatre La Gleva, Festival Clàssics

 

Màrcia Cisteró

Actriu i docent catalana. Va formar-se a l’Institut del Teatre i actualment és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. És coneguda en el món del teatre per haver representat obres de Molière, Sòfocles, Txékhov, Shakespeare i Brecht, entre d’altres. També ha participat en adaptacions televisives.

 

Antònia Jaume

Actriu amb més de vint anys d’experiència als escenaris. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Creació i producció d’entreteniment audiovisual i professora d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett i La Perla, entre d’altres.

 

Marta Ossó

Actriu graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l’Escola Superior Eòlia. Ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure i la Sala Beckett, entre d’altres. També ha treballat com a assistent de direcció en projectes internacionals. Ha participat en pel·lícules, sèries i curtmetratges.

 

Albert Arribas 

Director escènic, dramaturg i traductor teatral. Els seus treballs s’han exhibit al Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, l’Espai Brossa, el Festival Grec i Temporada Alta, entre d’altres. Va formar part de l’equip de direcció artística del TNC, ha col·laborat amb les biblioteques públiques de Catalunya, i actualment és membre del consell editorial de la revista (Pausa.).

26 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

«Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer»
(Odissea, traducció de Carles Riba)

 

L’aventura del retorn a casa d’Ulisses el porta a conèixer l’esperit de molts pobles. Passa per moltes illes habitades per homes i dones de llegenda i criatures mitològiques, per un mar hostil i fins i tot pel món dels morts. Les onades destructives també són el camí de l’heroi. Com ho seran indrets on la natura dona fruit sense cap mà humana que maldi per cultivar-la i on hi trobarà monstres com el ciclop. L’Odissea és una obra on cada personatge i cada element de la natura té moltes cares, començant pel mateix Ulisses. Roger Aluja i Borja Bagunyà, escriptor i doctor en Teoria de la literatura, conversaran sobre les moltes cares de la natura i de la cultura en el clàssic fundacional dels viatges d’aventures.

 

Borja Bagunyà

Escriptor i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. És també fundador i director de l’Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. La seva obra de novel·la i d’assaig ha rebut nombrosos reconeixements i premis literaris, i la seva primera novel·la, Els angles morts, ha estat traduïda al castellà. 

 

Roger Aluja

Editor de La Casa dels Clàssics i professor de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Filologia Clàssica i Filologia Catalana, i doctor en Filologia Grega amb una tesi dedicada al cant XI de l’Odissea (Premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics). La seva recerca s’ha centrat especialment en la poesia grega d’època arcaica, i més concretament en els poemes homèrics. Ha traduït L’elogi de la calvície de Sinesi de Cirene i la poesia fragmentària de Cal·lí i Tirteu.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

19 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

La natura i la manera com ens hi relacionem són presents al llarg de l’obra de Le Guin, però especialment en El nom del món és bosc, una novel·la que tracta temes com l’ecologia, el colonialisme i l’horror de la guerra, i on el món i el bosc són la mateixa cosa. Els canvis en l’entorn són també canvis en la nostra forma de viure. El nostre llenguatge i la nostra visió del que ens envolta es conformen l’un a l’altre. La destrucció de la natura és la destrucció del món i de la vida. Sira Abenoza i Inés Macpherson, escriptora llicenciada en filosofia, conversaran sobre les contradiccions d’aquestes formes de vida vinculades a la natura en una obra on el diàleg és la clau de la supervivència.

 

Inés Macpherson

Escriptora, correctora i redactora, llicenciada en Filosofia i postgrau en Gestió Cultural. Es dedica a la narració oral, la ciència ficció i la fantasia, i com a escriptora ha publicat novel·les com Els fils del mar (Specula, 2023), i contes i antologies. Condueix diversos clubs de lectura i és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

 

Sira Abenoza 

Directora del Festival Clàssics i de La Casa dels Clàssics. Doctora en Filosofia. És professora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE i directora del Programa Vicens Vives, així com fundadora de l’Institute for Socratic Dialogue, una fundació que utilitza el diàleg socràtic com a eina d’inclusió i de promoció de la justícia.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

12 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

 

«Robinson Crusoe no és, com s’ha dit tantes vegades, un relat de supervivència. És molt més, moltíssim més que això. Crusoe no lluita per sobreviure, lluita per viure. Vet aquí. Aquest és el triomf real de la cultura sobre la natura.» Així presenta Albert Sánchez Piñol aquesta obra de Daniel Defoe, clàssic fundacional de la novel·la anglesa, i aquest personatge literari que, com el Quixot o com Odisseu, ja forma part de l’imaginari occidental. En el relat de Robinson no llegim només sobre una vida, sinó sobre la vida en tots els seus aspectes. Amb aquesta conversa entre l’escriptor Albert Sánchez Piñol i Roger Aluja, ens traslladem a la cabana de Robinson per parar atenció a la tensió entre civilització i món natural en què es construeix i s’habita la cultura.

 

Albert Sánchez Piñol

Escriptor, antropòleg i africanista, membre del Centre d’Estudis Africans. Autor d’assaig i ficció, les seves novel·les, entre les quals destaquen La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i la novel·la històrica Victus (2012), han rebut un ampli reconeixement, amb premis i adaptacions cinematogràfiques. És un dels escriptors catalans més traduïts a altres llengües. Ha col·laborat també en l’elaboració d’enciclopèdies i amb diversos mitjans de comunicació.

 

Roger Aluja

Editor de La Casa dels Clàssics i professor de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Filologia Clàssica i Filologia Catalana, i doctor en Filologia Grega amb una tesi dedicada al cant XI de l’Odissea (Premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics). La seva recerca s’ha centrat especialment en la poesia grega d’època arcaica, i més concretament en els poemes homèrics. Ha traduït L’elogi de la calvície de Sinesi de Cirene i la poesia fragmentària de Cal·lí i Tirteu.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

5 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

Una creació contra natura desdibuixa els límits entre la vida i la mort, qüestiona els de la ciència i de la moral i fa aflorar un rerefons bestial en la tècnica humana. La categoria de monstre, tradicionalment l’altre, la criatura obscura d’una natura mítica i amenaçadora que no té lloc en la cultura ni en la racionalitat, té des de l’obra de Mary Shelley una ambigüitat renovada i pertorbadora, indissolublement lligada als sabers i als errors humans. Amb aquesta conversa sobre Frankenstein, de Mary Shelley, entre la poeta Blanca Llum Vidal i Sira Abenoza, ens retrobarem amb un dels monstres de la modernitat que més ha marcat l’imaginari col·lectiu contemporani i el llegirem en tota la seva profunditat.

 

Blanca Llum Vidal

Poeta, escriptora, editora i traductora. Ha estudiat Treball Social i Filologia Catalana i té un màster en Pensament Contemporani. Ha publicat poemaris i assaig, ha participat en llibres col·lectius, ha editat l’obra d’Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Víctor Català i Maria Aurèlia Capmany, i ha traduït El dolor de Marguerite Duras. La seva publicació més recent és No cometràs adulteri (2024).

 

Sira Abenoza 

Directora del Festival Clàssics i de La Casa dels Clàssics. Doctora en Filosofia. És professora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE i directora del Programa Vicens Vives, així com fundadora de l’Institute for Socratic Dialogue, una fundació que utilitza el diàleg socràtic com a eina d’inclusió i de promoció de la justícia.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

NOVA FUNCIÓ DISPONIBLE, AQUÍ

 

24 d’octubre a les 19h

CCCB (Hall)

12€

Amb col·loqui post-funció

«Insensats que sempre us planyeu de la natura, adoneu-vos que tots els vostres mals provenen de vosaltres mateixos.»

L’actor Jordi Boixaderas ens serveix una lectura de textos de confessió autobiogràfica que mostren l’evolució del pensament de Jean-Jacques Rousseau, un dels principals filòsofs del Segle de les Llums, autor de les teories del “bon salvatge”, com se sol dir impròpiament.

Al llarg de la seva obra, el filòsof francès va reflexionar sobre la vertadera naturalesa humana i sobre el pas de la vida a la natura a la vida en societat. A través d’aquesta lectura, ens acostarem a la figura del “bon salvatge” de Rousseau, una figura que ha esdevingut clau pel pensament polític modern i per a la filosofia de l’educació. Un concepte que, avui, podem escoltar amb la distància d’una mirada crítica, conscient de les influències que el colonialisme va tenir a la història del pensament occidental.

El dramaturg i traductor Joan Casas ha triat, traduït i muntat un conjunt de textos literals, extret d’obres cabdals del pensador francès com les Confessions, el Discurs sobre les ciències i les arts i l’Assaig sobre l’origen de les llengües, entre d’altres, per construir el monòleg que llegirà Jordi Boixaderas.

L’acte finalitzarà amb una taula rodona entre els participants, i que comptarà també amb la directora del Festival, Sira Abenoza, i amb l’expertesa de la filòsofa Begonya Sáez per revisar el pensament de Rousseau des d’un punt de vista postcolonial i feminista.

 

Textos: Les Confessions, Discurs sobre les ciències i les arts, Carta al senyor Bordes, prefaci del Narcís, Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, correspondència entre Voltaire i Rousseau, correspondència entre Rousseau a Malesherbes, i Emili, o de l’educació.

Intèrpret: Jordi Boixaderas
Traducció i adaptació: Joan Casas
Direcció: Glòria Balañà
Coproducció: Festival Clàssics, CCCB i Temporada Alta

 

Jordi Boixaderas

Actor de teatre, cinema i televisió, i actor de doblatge en català i castellà, amb una gran trajectòria i un ampli ventall de papers. Va començar a actuar a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i des del 1985 actua al teatre professional amb directors de renom. Com a doblador, ha posat veu a actors com Russell Crowe, Daniel Craig i Sean Bean entre d’altres.

 

Joan Casas

Dramaturg, crític teatral, escriptor, traductor i professor amb una llarga trajectòria àmpliament reconeguda i premiada. Format en direcció escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona, hi exerceix com a professor del Departament de Teoria i Història del Teatre. Ha conreat el teatre, la narrativa i la poesia, i ha traduït autors de molts diversos gèneres i contextos lingüístics i literaris.

 

Glòria Balañà

Directora escènica i dramaturga. És llicenciada en Art Dramàtic en l’Institut del Teatre de Barcelona, i Màster en Estudis Teatrals per la UAB, la UPF i l’Institut del Teatre. Des de 2012 és professora de dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre. Fa pocs anys va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte Els ossos de Montaigne (2021).