La ira és una imatge del present, la fotografia dels carrers de tantes ciutats, i la dels cossos que s’autoagredeixen. És el crit desesperat de qui perd la memòria i la vida, de qui perd la casa, i de qui perd la família. És el crit de la natura i dels déus, davant de la bèstia que no els respecta.
La ira és la primera paraula de la nostra literatura i la passió que ens recorre i ens travessa.
En una exposició comissariada per Sandra Balsells, vint fotògrafs de llarga trajectòria i reconegut prestigi ens acosten a aquesta Topografia de la ira, un recorregut a través de les imatges i dels textos que al llarg de la història han ajudat a descriure-la.
Comissariat: Sandra Balsells
Fotògrafs/es: Laia Abril, Bernat Armangué, Mireia Comas, Adriana Domínguez, Wayra Ficapal, Raül Gallego, Ricard García Vilanova, Amador Guallar, Samuel Nacar, Gemma Parellada, Marta Pérez, Lurdes R. Basolí, David Ramos, Alfons Rodríguez, Mireia Rodríguez, Lourdes Segade, Guillem Sartorio, Clara Soto, Guillem Trius, Joan Giralt.
De dilluns a dissabte, de 9.00 a 20.00h. Diumenges i festius, de 9.00 a 14:30h
El controvertit artista Abel Azcona irromprà a l’espai públic amb petits microassajos visuals sobre la ira i la violència.
Perfomance
23-28 de novembre
17.00h
La Rambla (alçada Museu de Cera)
Amb la col·laboració d’Amics de la Rambla i Museu de Cera
Abel Azcona va néixer el dia 1 d’abril de 1988, fruit d’un embaràs no desitjat, en la Clínica Montesa de Madrid, institució regentada per una congregació religiosa adreçada a persones en situació de risc d’exclusió social i d’indigència. De pare desconegut, la seva mare, Victoria Luján Gutiérrez, una jove politoxicòmana que exercia la prostitució, el va abandonar a la mateixa maternitat pocs dies després de néixer. Autèntica figura dins de l’art contemporani europeu, l’any 2014 va ser elegit per la premsa britànica com a millor artista internacional de performance. Amb més de dues-centes exposicions, és considerat un dels artistes més prolífics del panorama actual i se li ha atorgat el sobrenom d’«enfant terrible de l’art contemporani espanyol».
Del dimarts 23 al diumenge 28 de novembre del 2021, Azcona activarà o reactivarà nou microaccions de càrrega visual senzilla però intensa, tant a nivell emocional com conceptual.*
*Algunes de les accions poden canviar de dia o d’hora segons el temps o altres factors.
-
Abel Azcona | La primera acció. Dimarts, 23 de novembre a les 17h. Abel Azcona va crear les seves primeres obres als carrers de Pamplona l’any 2005, quan l’artista tenia 16 anys i era alumne de l’Escola d’Art de Pamplona. Aquell mateix any és ingressat durant un llarg període en dues clíniques psiquiàtriques, una a Barcelona i l’altra a Pamplona, a causa dels problemes mentals i d’un intent greu de suïcidi. En sortir dels centres, Azcona, totalment despullat i assegut en una cadira, talla el trànsit d’una de les avingudes centrals de Pamplona. A partir d’aquell moment realitza obres al carrer de manera periòdica, totes elles amb esperit crític i amb l’objectiu de denúncia en temàtiques com l’abandonament, la violència, la identitat o la sexualitat, i és detingut en diverses ocasions. Azcona converteix durant aquests primers anys les experiències traumàtiques viscudes en les seves primeres accions i obres artístiques. La primera obra activada en «Nou apunt i/o assajos visuals al voltant de la ira» serà una reactivació de la seva primera obra original, aquesta vegada a la Rambla de Barcelona.
-
Abel Azcona | Cessió de drets. Sense data concreta. Durant la setmana. El resultat s’exposarà juntament amb les peces en viu. «Cessió de drets» és una obra creada originàriament per ser activada de manera paral·lela a la resta d’accions al voltant de la ira i la violència, com a activador curatorial de la resta de peces. Azcona anirà a un notari de Barcelona i firmarà una cessió d’un any de durada dels drets i beneficis de la seva obra a un dels homes que en va abusar sexualment durant la seva infantesa, un policia nacional que va acollir Azcona durant uns mesos al seu apartament quan aquest era menor d’edat, i que va propiciar que es prostituís i que patís abusos sexuals de visitants pedòfils. En el document de cessió dels drets de la seva obra durant un any Azcona explica en primera persona el pes que suposa un abús com el que va patir i que l’acompanyarà la resta de la seva vida.
-
Abel Azcona | La ira. Sense data concreta. Durant la setmana. El resultat s’exposarà juntament amb les peces en viu. Acció activadora al voltant de la violència i de la ira en «Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira». En aquesta peça, mitjançant la sorpresa i el concepte de la ira, Azcona activarà una acció no esperada de confrontació amb el públic assistent i amb els vianants de la Rambla de Barcelona com principi i tancament del projecte i de les nou peces. En paral·lel amb les peces diàries activades a la Rambla de Barcelona.
-
Abel Azcona | La mercaderia. Dimecres, 24 de novembre a les 17h. La segona obra (de les peces diàries) activades dins dels «Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira» és una peça autocrítica en què Azcona critica des del concepte de la societat de l’espectacle de Guy Debord la seva pròpia creació com un espectacle sensacionalista de la seva pròpia vida o existència. Per mitjà de dos pedestals situats estratègicament en la Rambla de Barcelona diferents voluntaris mouran el cos anestesiat i inconscient de l’artista d’un pedestal a l’altre en una sobreexposició crítica.
-
Abel Azcona | L’altre. Dijous, 25 de novembre a les 17h. L’activació d’aquesta obra amb una peanya blanca central a la Rambla implicarà la cerca, per part d’Azcona, d’una persona en situació d’indigència i sense sostre a la pròpia Rambla de Barcelona. Després d’un pagament escàs i simbòlic aquesta persona contractada realitzarà l’acció d’una hora pujada a la peanya mentre l’artista abandonarà el lloc.
-
Abel Azcona | Tornar al pare. Divendres, 26 de novembre a les 17h. «Tornar al pare» no deixa de ser un viatge iniciàtic del creador Abel Azcona cap al restabliment dels vincles malmesos des de l’arrel. En aquesta obra de regressió, Azcona camina cap enrere fins a retrobar-se amb la figura paterna estipulada en el seu expedient d’adopció i en els papers d’abandó. Una figura paterna que en realitat no ho és, perquè només va ser la parella esporàdica de la seva mare biològica a qui va conèixer quan ja estava embarassada del mateix Azcona. Azcona ens hi planteja qüestions al voltant de la figura paterna i realitza, juntament amb Manuel, el mateix viatge que van fer tots dos quan Abel tenia 3 anys, en una retirada de custòdia en què ell va sostreure el nen i va desaparèixer durant uns quants mesos fins que fou trobat per la policia nacional en un petit poble d’Extremadura. En aquesta peça, Azcona i Manuel tornen a caminar, construir i desconstruir junts. En aquesta acció, una de les més doloroses d’Azcona fins al present, el germen del dolor i de la ràbia s’activarà de forma real a la Rambla de Barcelona dins de «Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira». Dos pedestals blancs i l’home que va marcar la seva història d’abús, maltractament i abandó de la mà de l’artista mesos després de la primera trobada.
-
Abel Azcona | Les violències. Dissabte, 27 de novembre a les 17h. A través d’una peça amb violència activa, Azcona ens acosta a la seva història de violència personal, però culpant-ne directament l’espectador, representat per un boxeador. En aquesta representació conceptual més àmplia colpejarà l’artista fins que caigui a terra.
-
Abel Azcona | Discursos de l’odi. Diumenge, 28 de novembre a les 17h. «Els discursos de l’odi» és una obra processual, discursiva i performativa creada per Abel Azcona l’any 2021 davant de l’auge de la ultradreta i de l’odi implícit i inoculat en tota mena de discursos ja no tan llunyans, sinó ben assentats en la nostra quotidianitat. En aquesta peça Azcona realitza una desena de conferències, mítings o trobades en què, de manera subtil i adequada als estàndards i modus operandi dels codis actuals, inclou diferents idees d’odi a través del reciclatge de discursos de líders nacionals i internacionals de l’extrema dreta, que se serveixen d’estratègies de blanquejament i disfressa de problemàtiques globals. La primera acció es va activar al Senegal, provocant la ira entre el públic. Un nou discurs, escrit per a Barcelona i adaptat a la situació política actual, serà actuat mitjançant un micròfon, un equip d’àudio i un pedestal a la Rambla de Barcelona.
¿Per què quan ens fereixen profundament desitgem fer-li mal a qui ens ha danyat? ¿On ens porta el desig de venjança? ¿És legítim, aquest desig, o, com deia Sèneca, el que ens fa nobles és elevar-nos per sobre de les injustícies? ¿Es pot perdonar tot? ¿Té sentit perdonar-ho tot? ¿Quina alternativa tenen els qui pateixen continus greuges socials davant d’un sistema que no en té cura? ¿Es pot construir un futur, individual i col·lectiu, sense ira? ¿I sense perdó? Els filòsofs Josep Maria Esquirol i Begoña Román reflexionaran en aquest diàleg al voltant de la ira i del perdó.
Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on fa classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política. La seva obra assagística ha estat publicada en diversos idiomes. La seva darrera publicació és Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita (2021).
Begoña Román Maestre és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política. Presideix el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i és vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
Cada vegada tenim més la impressió que les xarxes socials no fan sinó despertar les baixes passions de les persones. De fet, si parléssim en clau de pecats capitals, diríem que Twitter és l’espai de la ira. ¿Per què les xarxes socials desperten aquestes reaccions? ¿Què aboquem a les xarxes que no traiem fora? ¿Les xarxes encenen les persones o, pel contrari, serveixen de canal per sublimar la ira i buidar-nos d’aquesta passió? Amb l’ajut dels clàssics, l’actriu Juana Dolores Romero i el filòsof Bernat Dedéu miraran de respondre a aquestes qüestions.
Juana Dolores Romero. Actriu, dramaturga i directora d’escena, també poeta i vídeoartista. Va fundar i coordina @HYBRIS.VIRAL, un projecte cibernètic que problematitza la vida material, sentimental i virtual a través de les poètiques de la imatge i el discurs.
Bernat Dedéu. Filòsof, músic i escriptor. Treballa com a columnista i opinador per a diversos mitjans; entre d’altres, escriu columnes d’opinió a El Nacional, col·labora a la tertúlia «El perquè de tot plegat» d’El món a Rac1, dirigeix i presenta el podcast de llibres L’Illa de Maians i publica setmanalment al The New Barcelona Post.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
En els darrers anys hem viscut esclats d’ira i moviments creixents d’indignats a tot el món en contextos ben diferents: des de les primeres revoltes de la primavera àrab fins a la Revolució dels Paraigües de Hong Kong, passant per les protestes viscudes a Barcelona. Mirant els carrers d’arreu, podríem dir que vivim en un temps irat, encès, tip d’acceptar certes injustícies i impotent a l’hora de canviar-les. ¿Revolta i ira són indissociables? ¿Són un binomi ineludible i necessari? L’historiador Carles Viñas, expert en moviments ultres, i el filòsof Joan Burdeus reflexionaran plegats al voltant de la relació entre aquests dos conceptes.
Carles Viñas Gràcia. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Consolidat Centre Estudis Històrics Internacionals (GREC-CEHI) i del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS-UPF). Al llarg de la seva activitat investigadora ha analitzat l’extremisme polític i esportiu, els estils juvenils i el rerefons social i polític de l’esport.
Joan Burdeus. Graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Treballa com a crític cultural per a diversos mitjans com ara Núvol, el digital de cultura en català, on exerceix de cap d’opinió i cap de la secció «Pantalles». Ha realitzat diversos projectes de ficció com a guionista i director.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
Tradicionalment, la ira ha estat una emoció masculina, encarnada i expressada pels homes. En la dona, en canvi, la ira ha estat llargament silenciada: era una emoció que la dona no havia d’expressar ni sentir. En els darrers temps, alguns moviments feministes han reivindicat la ira de les dones com a motor de canvi. ¿La ira és necessària per combatre la injustícia? ¿Cal que les dones s’apropiïn també d’aquesta emoció? Míriam Hatibi i Natàlia Camara compartiran les seves reflexions per abordar aquesta cara de la ira.
Míriam Hatibi. Analista de dades i activista catalana. És autora de l’assaig sobre la identitat i la inclusió Mírame a los ojos. Des de fa uns anys, dedica part del seu temps a l’activisme antiracista i feminista, amb un focus important en la força de la comunicació per aconseguir canvis socials.
Natàlia Camara. Antropòloga i professora de secundària. Militant del moviment feminista i lesbià des de fa anys en col·lectius com LaSAL feminista, la plataforma 28J-Autònom i Ca la Dona.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
La ira s’ha convertit, d’un temps ençà, en una mena de banda sonora global. Però no és un sentiment nou ni contemporani: teixeix la història de la humanitat i de la nostra literatura des dels seus orígens, i ha preocupat als filòsofs i pensadors durant més de dos mil·lennis. Sira Abenoza i Raül Garrigasait en parlaran per resseguir aquest fil de pensament.
Raül Garrigasait. Escriptor, traductor i editor. President de La Casa dels Clàssics. És autor de la tesi doctoral L’hàbit de la dificultat, que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha traslladat al català obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Peter Sloterdijk i Thomas Bernhard, entre d’altres. A més de diversos assajos, ha publicat la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter i amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. A Els fundadors ha explorat els orígens de la Bernat Metge i les relacions entre clàssics, política i cultura contemporània.
Sira Abenoza. És professora de filosofia a ESADE (URL) i directora del Programa Vicens Vives. Directora de La Casa dels Clàssics. Doctora en Filosofia amb una tesi sobre la pedagogia del diàleg socràtic, és fundadora de l’Institute for Socratic Dialogue. El seu treball es pot veure reflectit als documentals: Filosofia a la presó, guanyador del Premi Seminci al Millor Documental, 2015; i a In dialogue, premiat a diversos festivals europeus.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
La ira, canta, deessa… Així comença la Ilíada, l’obra més antiga de les lletres europees. El poeta Enric Casasses, que la descriu com una de les obres «més subtils i plenes d’intenció» de la literatura universal, en farà un recital a partir de la traducció en vers de Pau Sabaté i acompanyat de la percussió d’Oriol Luna.
Des de fa mil·lennis, de Delfos fins a Mallorca, la veu de la Sibil·la ens parla de revelacions i renaixements. El seu cant poderós apareix cada nit de Nadal com un drama litúrgic que connecta generacions, anunciant la fi dels temps i el principi d’un nou món. La nit del solstici d’hivern, el moment més fosc de l’any, el dia més curt, la nit més llarga, Maria Arnal i Marcel Bagés presentaran el seu Cant de la Sibil·la, un esdeveniment únic i coral, en un format inèdit. Un ritual catàrtic en què retrobar-nos i ressonar junts, en un dels espais més singulars de Barcelona, la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
90 minuts
